Intèrpret: Ramón Ródenas. Autoria: Lluïa Aibar, Victoria Mínguez, José Puchades (Putxa) i Ramón Ródenas. Adreça: Zero en Conducta. Sala Off (1 de novembre de 2020).
Ressenya per José Vicente Peiró Quan el jurat de Comunitats dels últims premis Max de les Arts Escèniques va elegir com a candidat a millor interpretació a Ramón Rodenas pel seu treball en ‘Rob’, no va ser una casualitat la seua pràctica unanimitat. Perquè és un actor que va creixent i que seguim des d’aquella ‘L’ànima bona de Sezuan’ de Brecht que vam poder veure allà per 2014 i a l’any següent en la producció d’Albena ‘L’aneguet lleig’. Sens dubte, el seu potencial i la seua versatilitat, així com la seua capacitat d’adaptació a qualsevol paper, l’han convertit en un dels intèrprets més interessants del panorama teatral valencià. ‘Rob’ és l’última producció de Teatre de l’Abast, estrenada en 2019, una companyia que juga amb el físic, la visualitat i el moviment amb molt d’encert, com van demostrar en l’obra de Brecht citada o en la seua contemporània adaptació de ‘Molt de soroll i poques anous’, ací al costat d’una altra companyia, Zero en Conducta, més centrada en el teatre de titelles. Són un tàndem perfecte per a crear un espectacle com ‘Rob’, on es conjuguen les característiques d’ambdues. El desplegament físic i de moviments és descomunal, encara que sempre contingut en funció de cada escena, al que se suma l’excel·lent ús d’objectes, de titelles i el teatre d’ombres. Una conjunció que permet a l’obra ser summament atractiva per a qualsevol públic familiar, amb l’actor Ramón Ródenas com a guinda del pastís. Perquè executa amb excel·lents moviments, maneja titelles de meravelles, sobretot el crani i el peix, sorprén amb la seua manera de traure i mostrar objectes i després donar-li utilitat com al paraigua trencat, executa un meravellós joc d’ombres, rematat per un estupend cercle en el vaixell, i canta i balla claqué amb unes sabates extretes del bagul.
‘Rob’ és la història d’un nàufrag, d’ací el seu nom hipocorístic de ‘Robinson Crusoe’. La guerra va fer desviar el seu vaixell i ell queda com a únic supervivent en una illa on viu solitari. Però no existix la companyia de Divendres: només li acompanya el crani del capità del navili, amb el qual desenrotllarà una sèrie d’episodis amb la imaginació. Este crani viu i té personalitat. S’alimenta del mateix plàtan que Rob, envoltat d’objectes que cobraran vida o intentarà aprofitar els llamps d’una tempesta per a fer funcionar la ràdio. I és que només la imaginació permet sobreviure a una situació extrema de soledat i véncer les dificultats quan tot discorre en la incertesa; un missatge molt necessari en la situació social actual. El llibret de l’obra està creat amb minuciositat. Fins i tot l’hemistiqui en fosc previ al desenllaç és summament necessari per a advertir-nos que la situació canviarà. Lluïa Aibar, Victoria Mínguez, José Puchades (Putxa) i el mateix Ramón Ródenas han sabut crear amb molta excel·lència la història sense deixar un cap solt, obrint les experiències del personatge al públic, dotant de detalls inesperats i sorpreses a cada escena (quin bon maquillatge amb pólvores i vestit de dona del crani del capità). No és un guió fàcil o amb eixides previsibles i acompanya el cant a la imaginació que veiem desenrotllar al personatge. I el desenllaç… Sense ser “spoiler” és necessari dir que és més que recomanable. Un heroi pot ser una víctima del poder i la seua burocràcia. Este nàufrag pot quedar com un apàtrida marginal si la societat no reivindica. Un missatge també molt necessari perquè no hem de romandre passius davant la injustícia. Rob ha passat quinze anys a l’illa i continua sent un desaparegut. La valoració humana sol estar absent de la sensibilitat de les autoritats.
L’escenografia és inoblidable. Un vaixell destrossat, amb molt bona construcció en fusta d’haver sigut engolit pel naufragi, però també tots els elements necessaris, incloent-hi el forat per on apunta el peu de Rob a l’inici de l’obra. Canyes al fons, baguls, maletes i una bota on s’apunten els dies de permanència a l’illa, que dona un bon joc quan en l’últim acte les marques han completat la cara d’una bota. Una gran faena de Vicente Andreu, també constructor dels titelles, ajudat a pujar per una il·luminació excel·lent de Víctor Antón i l’excel·lent música de Bob Gonzales. Sense oblidar el vestuari de nàufrag autèntic de Rob confeccionat per Pascual Peris. Un treball de qualitat per a tots els públics. Bon humor, desenrotllament ampli i de sòlida arquitectura teatral, enginy, sorpreses i sobretot molta imaginació en escena. La que servix Ramón Ródenas per a mostrar-se com un valor consolidat entre els nostres actors. I que esta germanor de Zero en Conducta i Teatre de l’Abast perdure amb nous fruits.
